Adam RAGA, 5 victòries al Trial Indoor de Barcelona

“Les grades a nivell de pista són una novetat fantàstica”

Poc podia sospitar aquel nen de 3 anys que veia el primer trial indoor de Barcelona de la seva vida a l’antic Palau d’Esports de Barcelona, que acabaria prenent-hi part al trial indoor degà del món…i guanyant-ne cinc edicions. La gran amenaça per Toni Bou es continua dient Adam Raga.

Tota la temporada 2016 sense baixar del podi però amb només dues victòries en Grans Premis, una al Mundial indoor i una altra a l’aire lliure. N’esperaves un “botí” més gran?

La temporada passada va ser fantàstica. Amb una moto completament nova i amb tot per desenvolupar, els dos subcampionats mundials van ser molt bons. I més encara tenint en compte que vaig arrossegar una lesió de genoll durant la segona meitat de la temporada. Vam treballar duríssim sobre la moto i tothom a l’equip va donar el 200%. Segur que enguany millorarem aquests bons resultats.

Has encetat el 2017 amb una bona actuació a Sheffield…

Va ser una llàstima que, després de liderar bona part de la final, una errada em privés de la victòria. L’important és que em vaig veure a molt bon nivell i això em permet ser optimista de cara al Mundial indoor que arrenca a Barcelona.

Serà enguany Toni Bou més accessible que en els anteriors?

Toni segueix molt fort i és el número u, sens dubte. Guanyar-ho tot li dóna molta confiança, però ja hem vist a Sheffield que la resta de pilots estem molt a prop.

Perquè els pilots veterans seguiu sent els grans protagonistes de tots dos Mundials? On són els pilots joves que us han de rellevar?
Això està passant en molts esports. La generació d’esportistes de la primera meitat dels anys 80 va ser molt bona. Vet aquí els exemples de Carles Puyol en el futbol o en Pau Gasol i el Juan Carlos Navarro al bàsquet: els dos últims continuen sent avui referents en el joc dels seus equips. També destacaria el fet que els pilots joves no tenen el nostre ritme d’entrenament. No vull dir amb això que nosaltres siguem uns superdotats, però potser ells haurien d’entrenar una mica més fort.

Perquè l’elit del trial ha perdut internacionalitat?

L’afició al trial ha estat molt gran a Espanya i això ha propiciat l’aparició de molts pilots que s’hi dediquen. És el mateix que passa a Holanda o Bèlgica amb el motocròs. Hi ha molts practicants i per lógica n’hi han de sortir els millors. Avui dia una bona xifra de pilots estrangers passen llargues temporades aquí i entrenen seguint els nostres mètodes. Potser en poc temps veurem moltes banderes diferents als podis del Mundial.

Com et sents amb la TRS Raga Racing de 2017?

Molt a gust i molt content. Hem fet modificacions que l’any passat no es van poder dur a terme per qüestió de temps. Enguany hem millorat principalment el motor, el xassís i les suspensions. I encara queda molt camí per recórrer.

Visites el Palau Sant Jordi per setzena vegada. Recordes alguna edició del Trial Indoor de Barcelona de manera especial?

Lògicament, la primera, pel fet de debutar i guanyar la prova. Vaig ser l’únic pilot que va aconseguir superar algunes zones i vaig tenir moments de molt bon pilotatge.

I alguna zona en particular?

Les zones d’aigua sempre han estat molt espectaculars a Barcelona. També la zona de Santiveri, una de les més complicades per a tothom i que jo gairebé sempre aconseguia superar. La zona de troncs que s’instal·lava enmig de la grada feia molta impressió. Alguns troncs es movien i millor no pensar en la possibilitat de caure a sobre del públic…

Un trial indoor duríssim, en definitiva…

Barcelona era el trial més “bèstia”, sens dubte. Tenies 15 minuts per fer 8 ó 9 zones a la ronda de qualificació. No paraves de suar! I a la final t’hi esperaven 12 zones més.

Vas presenciar algun trial al vell Palau d’Esports?

Crec que el primer que hi vaig veure va ser el del 1985, quan jo encara no tenia tres anys. Recordo que baixàvem a la pista en acabar la competició i jo al·lucinava amb l’alçada dels obstacles. Em semblava impossible que una moto hi pogués pujar! El trial al vell Palau era molt especial, amb zones que avui semblarien diminutes, i molt bonic degut a la proximitat del públic.

Quins pilots t’agradaven quan hi anaves d’espectador?

Jordi Tarrés ha estat el meu ídol de sempre per les coses noves i espectaculars que feia. També observava amb atenció la tècnica del Thierry Michaud, de l’Eddy Lejeune amb la 4 temps o com pilotava de fi el Donato Miglio.

Ha marcat algun o alguns d’ells el teu estil?

La meva evolució ja va ser diferent i amb el Jordi Tarrés vam encetar i perfeccionar el pilotatge amb una roda, técnica que llavors només feia servir el Marc Colomer i que jo vaig treballar moltíssim amb el Jordi i el Marc Freixa. També em cridava molt l’atenció la gran fiabilitat del Doug Lampkin. Potser jo sigui una barreja de Tarrés y Lampkin…

Com valores el nou aire del Trial Indoor de Barcelona amb les noves zones del Bernard Estripeau?

Aquest és el camí. Millorar l’espectacle en conjunt i acostar-hi els espectadors. La novetat d’enguany de les grades retràctils a nivell pista és fantástica. I cal també recuperar públic i proves. Que el Trial Indoor de Barcelona aplegui més de 8.000 espectadors i hagi arribat a les 40 edicions competint amb una oferta d’oci enorme com la que tenim avui dia és una fita increïble! No hi ha cap dubte: el trial és un espectacle. I agrada.

ADAM RAGA AL TRIAL INDOOR DE BARCELONA

Participacions: 15 (des del 2002 fins al 2016 ininterrompudament)

Victòries: 5 (2002, 2003, 2004, 2005, 2008)

Segons llocs: 5 (2009, 2013, 2014, 2015, 2016)

Tercers llocs: 2 (2006, 2011)