Doug LAMPKIN, 3 victòries al Trial Indoor de Barcelona
“El sostre del Palau gairebé s’esfondrava quan era presentat Jordi Tarrés”
Entre les hegemonies de Jordi Tarrés i Toni Bou es va ubicar la d’aquest sensacional pilot britànic que va aconseguir el que semblava impossible: igualar els set títols mundials a l’aire lliure assolits per l’astre de Rellinars. La seva gran tècnica, seguretat i contundència a les zones li van valdre l’aplaudiment i l’admiració de tots els aficionats…espanyols inclosos.
Quins records tens del Trial Indoor de Barcelona?
Barcelona sempre ha estat una prova especial. En les meves primeres participacions recordo que el sostre del pavelló gairebé s’esfondrava quan el locutor presentava el Jordi Tarrés!
S’albirava que el trial indoor esdevindria una modalitat amb un Mundial FIM propi?
Era evident que això havia de passar més tard o més d’hora. La popularitat del trial indoor no parava de créixer.
Com eren les curses de Barcelona?
Barcelona ha estat sempre el trial indoor més dur i més difícil del calendari. La prova amb més zones i, de llarg, la més exigent des del punt de vista físic.
Et va sorprendre especialment alguna zona de Barcelona?
La zona de troncs que es va col·locar al bell mig de la grada principal i a pocs metres dels espectadors va ser molt sorprenent.
I en recordes alguna per la seva espectacularitat?
Mai no oblidaré l’enorme cascada d’aigua que es va construir sobre la mateixa grada i que gairebé arribava al tercer pis del Palau Sant Jordi.
I per la seva dificultat?
Un cop a Toulouse ens vam haver d’enfilar per l’estructura d’una grua fins a uns 8 ó 10 metres d’alçada. Ni el Marc Colomer ni jo vam passar una bona estona aquell dia!
Va canviar el trial indoor els teus mètodes d’entrenament?
No, la meva rutina d’entrenament va ser sempre la mateixa. La posada a punt de la moto tampoc no canviava gaire si competia a l’aire lliure o en indoor.
Ha ajudat el trial indoor al trial en general?
El trial indoor ha aconseguit acostar el nostre esport a més espectadors, tant en directe com per televisió. L’efecte ha estat molt positiu, sens dubte.
Com era l’ambient al Trial Indoor de Barcelona?
Vaig coincidir en el temps amb tres grans pilots espanyols com Jordi Tarrés, Marc Colomer i l’Amós Bilbao. Això es traduïa en pavellons plens de gom a gom d’un públic que no deixava d’animar-los i de fer soroll! Va ser magnífic poder viure aquell gran ambient de trial.
Recordes cap anècdota?
La meva victòria del 1998 a Barcelona va ser completament inesperada i recordo que l’Antonio Trueba ens va dur el meu pare i a mí al millor restaurant de marisc de Barcelona, al costat del port, per a celebrar aquell triomf.
Qui va ser el teu pilot de referència?
Quan vaig debutar al Mundial –l’any 1993- volia ser com el Jordi Tarrés. Era el millor!
La millor moto que has pilotat ha estat…
Em van agradar totes però, més que no pas les motos, el millor van ser totes les persones que em van ajudar a assolir tants èxits.
Canviaries competir en l’actualitat per l’època en la qual ho vas fer?
Vaig ser molt feliç en la meva etapa de pilot. No, no canviaria res…gràcies.
Quines millores tècniques destacaries de les motos actuals?
Les motos de trial –i de qualsevol disciplina- estan en constant evolució. Els motors i els embragatges, principalment, han millorat moltíssim.
T’atreviries amb algunes de les zones indoor d’avui dia?
Algunes sí que les veig assequibles…però posar-m’hi a intentar superar-les no crec que fos una bona idea… (riu).
Segueixes vinculat al trial?
Sóc el cap de l’equip Vertigo i treballo també en el desenvolupament dels nous models de la marca.
Fas sortides amb la teva moto de trial?
Sí, surto cada setmana i m’ho passo molt bé. També hi participo en algunes competicions, com els Sis Dies d’Escòcia o els 3 dies de Santigosa. Em continua agradant moltíssim fer trial.
DOUG LAMPKIN AL TRIAL INDOOR DE BARCELONA
Participacions: 13 (des del 1996 fins al 2008, ininterrompudament)
Victòries: 3 (1998, 2000, 2001)
Segons llocs: 2 (1997, 1999)
Tercers llocs: 2 (2002, 2003)
