2008 va ser l’any de la cinquena i darrera victòria -de moment-de l’Adam Raga al Palau Sant Jordi. El d’Ulldecona és ben conscient de que la competència que des de llavors té en la figura de Toni Bou és duríssima. Però si ha après alguna cosa en les seves 20 temporades al Mundial de trial és que aquest esport és sempre imprevisible i que a un costat de la moneda hi continua havent… una cara.
Com hi arribeu tú i la TRRS a aquest inici del Mundial X-Trial 2019?
Em trobo en un bon moment. Vinc de fer tercer a Sheffield, però vaig lluitar per la victòria fins la darrera zona. Les lesions i les operacions sofertes a la tardor, afortunadament, ja han quedat enrere i torno a estar en plena forma, tot i que aconseguir-ho només ha estat possible gràcies a un programa intensíssim d’entrenament en les darreres setmanes. La moto continua sent molt competitiva tot i que el seu ADN és de moto de sèrie. La base és la mateixa que al 2018, però aquesta temporada guanyem en fiabilitat.
Què et sembla el calendari del Mundial indoor?
Amb sis curses i tres d’elles a Espanya, no cal dir que es tracta d’un Mundial fantàstic. Això sí, només espero que al final es facin totes i que no hi hagi cancel·lacions de darrera hora. Degut al promotor únic, totes les curses seran molt similars i, com és lògic, la màxima motivació hi serà a Barcelona. Fa massa temps que no guanyo al Palau Sant Jordi i vull que això canvïi!
Segueixes sent l’únic pilot que ha estat capaç de vèncer Bou a Barcelona. Quina és la recepta tornar a fer-ho?
Bé, l’any passat ja vaig guanyar el Toni a la primera volta de Barcelona, tot sigui dit. El més important per tornar a fer-ho és que es faci un recorregut que no sigui únicament per al Toni. Que hi predominin les zones tècniques, les zones per a tots els tipus de pilot. Que no sigui un indoor d’esglaons i grans esforços on la força acaba sent decisiva.
Encara n’aprens coses a aquestes alçades de la teva carrera professional com a pilot?
Sempre t’hi fixes i fins i tot n’aprens coses a partir de detalls que veus en d’altres pilots, sobre tot dels joves de més talent que han arribat a l’elit, com ara el Jaime Busto. Malgrat això, és evident que el nivell avui dia del trial el marca el Toni Bou i que, per tant, la seva evolució és més lenta.
Zones naturals o zones artificials?
El millor és una combinació al cinquanta per cent de totes dues. Jo sóc més de zones naturals, en tant que mesuren molt bé el nivell tècnic del pilot. Les zones amb grans pedres, per exemple, sempre m’han anat molt bé. Són les que més m’agraden.
Penses celebrar d’alguna manera especial, divertida o original una hipotética victòria a Barcelona?
No, no em tallaré el pèl al zero ni res per l’estil, hahaha. Si guanyo o pujo al podi, ja serà prou grans l’alegria i l’emoció del moment.
Dónes prioritat enguany a cap dels dos Mundials?
No. En no coincidir dates, el Mundial de TrialGP i el Mundial de X-Trial són dos objectius totalment independents i intentaré guanyar-ne els dos. Ara estic centrat al 100% en l’indoor i, quan aquest Mundial acabi a l’abril llavors pensaré en el outdoor.
Què els dius als aficionats que hi seran al Palau Sant Jordi?
Que gaudeixin del millor trial i dels millors pilots del món i que segueixin fent del Trial Indoor Solomoto de Barcelona una cursa única i, per descomptat, la millor del Mundial.
