El proper 8 de febrer Toni Bou participarà per 21ª vegada al Trial Indoor de Barcelona. Des del seu debut a “La Catedral” el 2006 (amb victòria, per descomptat) no ha faltat mai a la cita que ell considera “la cursa de casa”. 20 participacions… i 18 victòries. Ningú no ha guanyat més cops al Palau. I, als seus 39 anys, continua sent favorit i el pilot a batre…
- Com està anant la temporada fins ara?
Estic molt content, tant des del punt de vista esportiu com del físic. Estic convivint molt millor del previst amb els meus problemes d’espatlla. Els canvis que hem fet a la moto per tal de castigar menys l’articulació estan donant molt bon resultat i això em fa sentir ben optimista i feliç.
- Estem en un Mundial X-Trial amb 10 curses, una cosa mai vista. Una xifra alta de curses “ajuda” Toni Bou o iguala les coses?
Jo sóc sempre partidari de campionats amb quantes més curses millor, perquè això premia el millor pilot o, si més no, el més regular. En conseqüència, el resultat final sempre serà més just. En un Mundial molt curt, un mal resultat o una jornada amb mala sort poden deixar-te fora de la lluita pel títol.
- El teu estat físic ha arribat a convertir-se en una preocupació sèria?
No cal dir que aquesta temporada no puc pilotar al cent per cent. El tendó d’una de les meves espatlles està trencat i he de conviure amb això. És ben cert que jo estava molt més preocupat a l’inici de la temporada, però grácies al treball que hi hem fet tant l’equip com jo mateix ho estem portant molt millor del que esperàvem, i només cal veure els resultats esportius. Podem fer que la lesió millori, és clar, però la lesió continua present i aquest fet és sempre un problema.
- Temporada moguda: rivals que canvien de marca, d’altres que marxen del Mundial… i tot un subcampió del món com Jaime Busto que ha arrencat el 2026 sense equip. Com ho valores tot plegat?
No cal dir que el trial es troba en un moment molt difícil, i tot arrenca de les prohibicions de rodar en moto a la muntanya. Això fa que es venguin molt poques motos i que tot el sector entri en una crisi de la qual no se’n lliuren ni els equips oficials. El que li ha succeït al Jaime Busto se’m fa molt difícil d’entendre. Un pilot del seu talent i qualitat ha de ser sempre un pilot oficial o, si més no, un pilot privat amb un excel·lent suport dels patrocinadors. És obvi que l’actual situació del Jaime és dura de viure i complicada d’entendre.
- Es troba el trial davant una crisi global?
Si no es venen motos de trial, com pot sobreviure la indústria? Si és impossible sortir en moto a entrenar, com pot sobreviure el trial outdoor? De cap manera. Afortunadament l’X-Trial ha pres un camí diferent tot apostant per ser un espectacle esportiu, i això li dóna més garanties de supervivència. Però això no ha de ser suficient: cal recuperar totes les modalitats i disciplines del trial.
- Ha canviat la llista dels teus rivals més complicats arran d’aquests darrers aconteixements?
Els meus principals rivals segueixen sent el meu company d’equip Gabri Marcelli , qui es troba en una evolució boníssima i cada dia pilota més sòlid i, per descomptat, Jaime Busto. Tot i que no estigui en la millor situació esportiva, sempre cal tenir el Jaime en compte perquè és un pilot amb un talent increïble. Els pilots de trial sempre hem dit que la nostra disciplina és l’única del motor on es pot ser campió del món amb una moto de sèrie. Per aquesta raó Jaime Busto lluitarà per tots els títols. Si pilot i moto de sèrie són bons, en trial pots aspirar a tot.
- Contemples la possibilitat de competir amb l’Honda RTL elèctrica abans de retirar-te de l’alta competició?
Ja ho veurem… És una possibilitat que jo mai no he tingut en compte, però de la qual s’hi està parlant cada cop més darrerament. Si Honda, que per a mi és com una família, vol i el projecte és engrescador, no hi hauria cap problema per part meva, però no nego que la moto que a mi m’agrada és la moto de benzina. És la que m’atrau i em diverteix i jo sempre he dit que la meva principal motivació per continuar entrenant i competint és, per sobre de tot, disfrutar a sobre de la moto.
- Trial Indoor de Barcelona. T’agradaria que fos la darrera cursa del calendari per tal de poder celebrar un hipotètic títol mundial amb la teva gent i al Palau Sant Jordi?
Barcelona és una cursa diferent a totes, exigent i sempre molt especial per a mi, però m’estimaria més no tenir la pressió afegida de jugar-me un títol al Palau. De fet, això ja va succeïr la temporada en què el Mundial només va tenir dues proves puntuables -Andorra i Barcelona- degut a la pandèmia. Barcelona va cloure el Mundial i, per sort, vaig poder certificar el meu 30è títol al Palau Sant Jordi. Va ser un dia inoblidable, sí, però de molta pressió i de molts nervis.
- Et queda cap objectiu per assolir o cap moment especial per viure al món del trial?
En la meva carrera esportiva he aconseguit moltíssim més del que jo mai hagués pogut imaginar. Començant per una trajectòria tan llarga i amb tants èxits esportius i moments especials. Com els 38 títols mundials o les grans victòries en grans escenaris, com ara Barcelona o la casa d’Honda al Japó, per exemple. Més que mirar d’assolir noves fites, em quedo amb el fet de poder continuar passant-ho d’allò més bé a sobre de la moto i practicant aquest esport que tant m’apassiona. I si puc continuar guanyant curses i campionats, quina altra cosa més puc demanar?
