La temporada 2025 va ser inoblidable per a la Berta Abellan. A la fi la pilot de Terrassa va aconseguir allò que portava molts anys perseguint: ser campiona del món. I ho va ser per partida doble: Mundial de TrialGP Women i l’acabat de crear Trofeu FIM d’X-Trial femení, el Mundial femení indoor oficiós. Toca comprovar ara si el flamant “1“ que hi lluirà la d’Scorpa templarà nervis i eliminarà urgències o si, en canvi, comportarà una pressió afegida…
- Quins són els objectius de la Berta Abellan un cop ja campiona del món outdoor i indoor?
Continuar competint al màxim nivell i millorant cada dia, però també continuar lluitant perquè el trial femení sigui el més professional possible, les pilots de TrialGP Women tinguem unes condicions dignes i siguem valorades com cal. Un cop abandoni l’alta competició m’agradaria crear la meva pròpia escola de trial.
- Saltar a la pista del Palau el 8 de febrer com a doble campiona del món es fer-ho a la fi “alliberada”… o, ans al contrari, amb la pressió de ser ara la pilot a batre?
Al Palau Sant Jordi sempre tenim molts nervis. És una cosa que ens passa a totes pel fet de trobar-nos molt lluny de la nostra zona de confort. És un escenari que impressiona tant que, encara que el visitis uns quants anys, sempre sents la pressió de la primera vegada. Tant de bo tinguéssim més curses d’aquesta mena per poder adaptar-nos-hi millor, però no és el cas i el que toca és concentrar-se i gaudir al màxim del moment. Si la tranquil·litat de ser ja campiona em farà millor pilot a partir d’ara, ho sabré de seguida i tant de bo sigui així. La meva actitud, però, seguirà sent exactament la mateixa.
- Que la temporada arrenqui al Palau i ja amb un títol mundial en joc (el Trofeu FIM d’X-Trial), ¿motiva o pressiona?
Motiva, per descomptat! No hi ha res millor que començar la temporada disputant la cursa en la qual totes les pilots volem prendre part i davant de milers d’aficionats. Passi el que passi després sobre la pista, competir al Palau és extraordinari. I si aconsegueixo guanyar el Women’s Trophy i el Trofeu de la FIM, serà una injecció enorme de moral per a la resta de la temporada.
- Arribeu pilot i moto al 100% a la cita del Palau?
Jo estic més motivada que mai, amb moltes ganes de donar-ho tot i de gaudir al màxim. La nova Scorpa 2026 és una fantasia i va al 200%… com jo també!
- La teva llista de principals rivals comença i acaba amb Andrea Sofia Rabino?
A dia d’avui totes són rivals. El nivell tècnic i la competència continuen creixent any rere any gràcies al gran talent de la Rabino, la constància de la Pechackova o l’eficàcia de les angleses.
- I quin és el teu punt fort?
La constància, l’experiència, la meva passió pel trial i, avui dia, també la meva mentalitat.
- I alguna cosa a millorar?
Tècnicament moltes coses. Em queda moltíssim per aprendre.
- Trobes a faltar l’Emma Bristow en tant que estímul formidable per a la teva autoexigència de treball i millora constant?
De vegades, sí, pel seu nivell, experiència i títols però, si parlem d’autoexigir-me al màxim, no em cal ningú. Jo mateixa sóc la meva millor i pitjor rival.
- Com està evolucionant el trial femení des del punt de vista tècnic?
Va pujant, sens dubte, i això és el resultat de les ganes de millorar cada dia per part de totes. Emma Bristow abans de la seva retirada, Andrea Sofia Rabino o jo mateixa som la punta de llança, però és indubtable que el nivell general és cada any més alt i malgrat que cada cop costa més aconseguir-ho perquè els recursos són els que són.
- Aquesta millora constant del nivell tècnic ja ha provocat que de cara al 8 de febrer estiguin previstes les zones de més alçada, exigència i dificultat de tota la història del Women’s Trophy…
Això és molt positiu! Malgrat que en fem molt poques curses indoor al llarg de la temporada, sempre és bo poder demostrar en directe el nivell que tenim sense que es facin comparacions en cap cas amb la categoria reina masculina. Això els aficionats ho han d’entendre.
