Diumenge 21 de novembre la Berta Abellán farà realitat un somni que persegueix des de molt petita: competir al Palau Sant Jordi dins del Trial Indoor de Barcelona. Tercera al Mundial femení d’enguany, la pilot terrassenca pensa lluitar per la victòria al primer Women’s Trophy Barcelona. A la seva gran rival a priori, l’heptacampiona del món Emma Bristow, ja l’ha guanyada dos cops aquesta temporada. I, a més, la Berta diumenge corre a casa…
Tot i que córrer a casa pot ser un arma de doble fil… La pressió serà gran.
Sí, per descomptat. Miraré de controlar-la com ja faig a les curses del Mundial, tot i que sóc ben conscient que estaré molt nerviosa tractant-se d’un esdeveniment molt gran i molt especial. De fet, ara quan hi penso ja se’m remou tot el cos. Però serà un dia històric i tinc moltes ganes de viure’l i compartir-lo amb la meva família i els meus amics.
Potser el més important és que aquest Women’s Trophy pot canviar el futur del trial femení…
Sens dubte. Al nostre esport li manca visibilitat. Si no hi ha una aposta ferma pel trial femení i no se’ns ajuda, és impossible que ens hi poguem dedicar al 100%, de manera professional i que poguem per tant assolir un nivell tècnic alt o molt alt. Crec que la diferència amb els nois en aquest tractament és massa gran.
Canvia molt la teva preparació de cara al Sant Jordi en comparació amb la resta de la temporada?
He apujat un punt la preparació física, la qual és determinant en trial indoor juntament amb la precisió i la paciència. Afortunadament, ho tinc tot plegat molt ben resolt amb el meu preparador el Marcel·lí i amb tot el que el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat posa a la nostra disposició.
Et sents còmoda en indoor?
Tinc prou experiència en aquestes zones, hi entreno molt i em sento molt còmoda. Les nostres zones seran naturals i això m’agrada. Les pedres, els troncs…zones físicament dures. Com més dur i difícil, jo em motivo encara més.
Et preocupa la posada a punt de la moto?
No sóc gens maniàtica en aquest tema. Mentre els frens clavin i l’embragatge sigui corresponent amb les zones, ja m’està bé. La meva Vertigo s’hi adapta molt bé a tot.
Qui o quines seran les rivals a batre?
Crec que totes les noies ho poden fer molt bé. L’Emma (Bristow) estarà molt forta, segur, però em motiva recordar que ja l’he vençuda dos cops aquesta temporada.
Quin pilot és el teu referent masculí?
Per a mi el Toni Bou és la perfecció. Humil, treballador, mentalment molt fort i tècnicament, per descomptat, el millor. Això sí, el pilot amb més “flow” és el meu company Jaime Busto. Fa el que vol amb la moto i, a sobre, ho fa molt fàcil.
T’hi veus ja a la pista del Palau Sant Jordi?
Serà com fer realitat un somni després de tants anys anant amb el meu pare a veure el trial indoor. Si l’any que vaig poder baixar a la pista i ser-hi a prop dels pilots ja em va semblar al·lucinant, el que passarà diumenge serà insuperable.