El 2 de febrer Adam Raga sortirà a la pista de Barcelona com el vigent guanyador del trial indoor més antic i important del món. La seva gran victòria d’ara fa un any davant Toni Bou i l’electritzant enfrontament de tots dos fa només uns dies a la final de l’X-Trial de Budapest fan pensar en un altre duel èpic al Palau Sant Jordi. A més, tots dos hi arribaran en un espectacular moment de forma…
Com vas viure la victòria d’ara fa un any al Palau?
Va ser un triomf increïble, una alegria i una satisfacció tan grans que només les podria superar un altre títol de campió del món. Feia molts anys que no guanyava a Barcelona i vaig vèncer el millor pilot de trial de la Història i en la cursa on a tots nosaltres -el Toni inclòs- més il·lusió ens fa guanyar. A Barcelona la motivació és màxima i ho donem absolutament tot.
Aquesta victòria t’ha alliberat de pressió, si més no a Barcelona?
Una victòria a Barcelona no hi treu ni hi posa pressió. Cada cursa és una història nova i diferent, i quan estàs competint no hi penses en si vas guanyar o no en la mateixa pista l’any anterior. Però el meu objectiu és repetir triomf al Palau Sant Jordi el 2 de febrer, per descomptat!
Els anys van passant. Has detectat cap “fisura” al pilotatge del Toni Bou que el pogués fer ara més vulnerable?
Toni Bou és si fa no fa cinc anys més jove que jo i, en termes d’edat, ell sempre tindrà l’avantatge. Pot ser que la seva potència física hagi baixat una mica, però el Toni ho compensa amb l’elevadíssim nivell tècnic que té.
Quina és la recepta per guanyar el Toni?
Ningú no és invencible en trial, però no cal dir que guanyar el Toni és quelcom veritablement complicat. I si les curses es dissenyen amb zones impossibles, d’aquelles on cal anar al límit i jugar-s’ho “a tot o res”, el Toni sempre serà el favorit. Ell es troba molt a gust en aquest escenari. Les zones, en la meva opinió, s’han de dissenyar pensant en tots els pilots i cal que siguin variades. Cal combinar zones tècniques, zones físiques, zones difícils i fins i tot alguna amb un punt de perillositat. Les zones han de col·locar els pilots “contra la paret”, no han de semblar fetes a mida.
Hi ha cap aspecte del pilotatge on creus que tu ets capdavanter respecte a la resta de pilots?
Els pilots professionals treballem per tal d’assolir el 100% en totes les vessants del pilotatge: la preparació física, l’acoblament pilot-moto, tenir una moto el més competitiva possible o saber gestionar mentalment els moments de màxima tensió. Crec que els pilots mai no ens comparem entre nosaltres.
Si tinguessis una vareta màgica que pogués fer-te millor pilot, què li demanaries?
Segurament demanaria ser molt més fort físicament, per fer servir aquesta força en les zones i també per patir menys lesions. El Toni marca diferències molt sovint gràcies a la seva enorme fortalesa física.
Quines sensacions tens després de les tres primeres curses d’aquest Mundial X-Trial 2020?
M’he trobat molt bé i m’he vist molt sòlid tot i que, malauradament, he estat molt més fi a les rondes classificatòries que no pas a les finals tant a Illa Reunió com a Rennes. A Budapest sí que vaig pilotar a un nivell molt alt durant tota la competició i, de fet, vaig estar a punt de guanyar. Això m’ha donat molta moral i confiança cara a la cursa de Barcelona.
Com has vist la resta de pilots fins ara?
Tots els rivals estan molt fins i, com sempre, el Toni Bou està pilotant a un nivell altíssim. Aquí res no ha canviat respecte als darrers anys. Els joves, indubtablement, han progressat moltíssim i cada cop els tenim més a prop. Ja ho hem vist amb el podi de Gabriel Marcelli a Hongria. Entre els joves Jaime Busto és qui té més nivell, però Marcelli apunta clarament a pilot revel·lació de la temporada.
Quan podran optar aquests joves a lluitar pel títol mundial?
Quan tinguin la consistència, quan siguin competitius en totes i cadascuna de les curses de la temporada. Això és el més difícil d’aconseguir. Els èxits del Toni es basen en la seva gran consistència com a pilot.
És bo per aquest esport que el domineu dos pilots de més de 30 anys?
L’atzar ha fet que, per primer cop a la història d’aquest esport, hàgim coincidit dos pilots d’un nivell tan alt. És clar que per raons d’edat, lesions, etcètera el més lògic seria que els pilots més joves que nosaltres fossin ja els dominadors, però el nostre gran nivell tècnic ens permet compensar aquest fet i anar encara per davant d’ells.
