Vint-i quatre títols mundials de trial -12 a l’aire lliure i els mateixos també en indoor- no han estat capaços d’atipar la fam de triomfs de Toni Bou. Dominador al Palau Sant Jordi de manera ininterrompuda des del 2009, el millor pilot de trial de la Història sortirà diumenge a la pista amb la mateixa determinació amb què ho va fer el dia del seu debut al trial indoor que tants cops havia presenciat com a espectador.
No es cansa de ganar Toni Bou?
Guanyar és quelcom cada cop més difícil. La temporada passada va anar bé degut als dos títols mundials aconseguits, però vaig tenir algunes caigudes i lesions a la part final del Mundial indoor que m’haurien pogut costar el campionat si no hagués comptat amb un “matalàs” de punts d’avantatge.
Com arribaràs físicament a Barcelona?
Afortunadament, crec que podré competir amb la màxima intensitat diumenge al Palau Sant Jordi, però no n’estava gaire segur ni convençut de poder dir això ara fa només un mes i mig…
I on hi trobes la motivació per continuar guanyant?
Els rivals em posen cada any les coses més difícils, però jo converteixo aquesta dificultat en un estímul… i és el que em motiva per a seguir entrenant amb la màxima intensitat.
Serà el Mundial X-Trial 2019 un altre “cara a cara” entre Adam Raga i Toni Bou en la lluita pel títol… o hi veurem a d’altres aspirants?
Hem vist no fa gaire que ja tenim pilots capaços de guanyar curses o de, si més no, ficar-se en la gran final d’una cursa del Mundial. Els pilots que han arribat a l’elit en els darrers anys estan progressant molt depressa i, si comets un parell d’errades, ja t’han guanyat. El marge d’error és cada cop més petit.
Qui creus que pot ser el “pilot revelació” del 2019?
D’entre els pilots de la nova generació, Jaime Busto és qui ha fet, sens dubte, el salt qualitatiu més gran. Però jo crec que en el cas d’un pilot que ha guanyat el Trial Indoor de París del 2018 ja no toca parlar de pilot “revel·lació”…
Per les seves especials característiques i per la motivació extra de tots els teus rivals, és Barcelona la cursa més exigent de la temporada?
Sí, sempre ho ha estat. Si només d’entrar al Palau Sant Jordi ja tinc pell de gallina! És la cursa de casa per a molts de nosaltres, i aquí tothom es motiva al màxim. A més, es tracta de la cursa amb les zones més difícils però, al mateix temps, la que tots els pilots volem guanyar.
Zones naturals o artificials?
M’estimo més les zones artificials, però per sobre de tot m’agrada la combinació, la varietat. Ara bé, el que vull sempre són zones difícils i si aquestes són les naturals, doncs perfecte.
Pel seu disseny, quin tipus de zones et plantegen més problemes?
Totes les zones són complicades en un Mundial, però les zones artificials es veuen sempre més “clares”. Les naturals, en canvi, poden plantejar dificultats que només veus un cop ja hi ets, com ara punts més relliscosos del previst, recolzaments de càrter inesperats, etc. Per aquesta raó les zones naturals acostumen a ser sempre més tècniques i més exigents.
Votaries a favor d’un indoor de Barcelona amb 14 zones, com va tenir anys enrere?
Sens dubte. Recordo que la primera volta era sempre increïble i que jo acostumava a marcar ja les diferències amb la resta de rivals.
Si guanyes al Palau Sant Jordi, a qui dedicaràs el triomf?
Les meves victòries van sempre cap als qui tinc més a prop: la meva parella i la meva família. I ara, després d’un any difícil per culpa de les lesions, encara amb més motiu.
