JORDI TARRÉS, 7 victòries al Trial Indoor de Barcelona

“En el vell Palau podies escoltar els comentaris dels espectadors des de la moto”

Fins que va irrompre Toni Bou, Jordi Tarrés va ser el pilot amb més victòries a Barcelona. Avui ja no és el posseïdor d’aquest rècord, peró en té un “altre”: ser considerat unànimement com l’artífex de la gran revolució en la tècnica de trial i qui va donar inici a l’era moderna d’aquest esport.

Com ha evolucionat el trial en els últims 30 anys?

Avui les motos pesen deu kilos menys que en la meva època i això fa que la tècnica dels pilots progressi molt. Poden fer més rectificacions, afrontar obstacles de més dificultat i salvar distàncies més grans.

Aquest va ser un espectacle de masses durant moltíssim temps…

Fa 25 anys l’aficionat no tenia ni una desena part de l’inacabable oferta d’espectacles de qualitat que té avui dia. I ja no parlo de l’oferta digital d’oci online… Per tal de potenciar de nou el trial indoor, caldria que tingués més dinamisme i més emoció, tal i com s’ha fet amb l’enduro indoor. Cal que el públic vegi que el trial és un gran xou de tècnica i cal fer-lo vibrar amb això.

Perquè no apareixen pilots joves capaços d’optar al títol mundial?

Actualment un pilot jove ja no pot despuntar en dos o tres anys. Les motos estan molt adaptades als obstacles i cal molt temps de formació…a banda de tenir una qualitat superior, és clar. La veterania mana avui dia. Fujinami ha estat tercer del Mundial outdoor amb 36 anys d’edat. Això ho diu tot.

Què es pot fer per tal de revertir la situació?

Cal canviar coses. El trial a l’aire lliure ha de ser més accessible per tal de fomentar la participació. A més, la part tècnica està limitant molt l’accés dels joves a l’elit, obligant-los a romandre a les categories inferiors.

En conseqüència, la vida esportiva del pilot d’alta competició s’allarga…

Exacte. Jo em vaig retirar amb 30 anys, però la situació actual permetrà que Toni Bou pugui perllongar el seu domini durant com a mínim sis anys més, fins que en tingui 35. No veig pilots que el puguin plantar cara a curt termini.

Les hegemonies llargues de pilots com Lampkin, Bou o tu mateix han fet més mal que bé al trial?

És evident que si el guanyador és sempre el mateix, tant l’aficionat com les marques perden interès en una modalitat esportiva, sigui quina sigui. A més, això ha fet que el trial hagi perdut internacionalitat. Anys enrere pilots de molts països diferents, com Itàlia, Gran Bretanya, Japó, França o Bèlgica per exemple, podien guanyar curses.

Has competit al vell Palau d’Esports de Barcelona i també al flamant Palau Sant Jordi. Preferències?

La proximitat del públic a les zones en el vell Palau era tal que fins i tot podies escoltar els comentaris que feien mentre hi eres sobre la moto en plena zona. El Palau Sant Jordi va portar molt més públic i zones molt més grans, però es va perdre part d’aquella intensitat tan especial que aportava tenir els aficionats tan a prop.

En quins rivals s’hi fixava Jordi Tarrés?

En molts. Jo veia Eddy Lejeune com un pilot súper-professional i de Thierry Michaud m’agradava el seu caràcter cerebral. Diego Bosis era el més simpàtic. Del Dougie Lampkin em quedo amb la seva gran seguretat i contundència a les zones.

Com s’explica un domini com el del Toni Bou?

Toni és un superdotat que ho té tot: unes condicions innates increïbles, gran valentia i decisió i un talant súper-professional. És el pilot de trial més complet que mai hi ha hagut.

Tu has estat pilot, cap d’equip, mànager de pilots i ara fas de dissenyador i constructor de motos de trial. Amb quina vessant et quedes?

Amb la de pilot en primer lloc, és clar. Però he de reconèixer que avui n’estic gaudint del que faig gairebé tant com quan competia. El fet de poder decidir com ha de ser tècnicament una moto fa que sentis en part les seves victòries com a teves.

Perquè el Trial Indoor de Barcelona és especial?

Sempre ha estat la cursa de referència. Abans es deia que qui guanyava a Barcelona…seria el següent campió del món.

JORDI TARRÉS AL TRIAL INDOOR SOLO MOTO DE BARCELONA

Participacions: 13 (ininterrompudament des del 1985 fins al 1997, ambdós inclosos)

Victòries: 7 (1986-1988-1989-1990-1991-1992-1993)

Segons llocs: 1 (1994)

Tercers llocs: 2 (1987-1996)

Altres resultats: quart classificat (1995), sisè classificat (1997), vuitè classificat (1985).