L’any passat Adam Raga va sumar la seva sisena victòria a Barcelona i va fer la TRRS guanyadora per primer cop al Palau Sant Jordi. A pocs dies de la gran cursa de l’any hem parlat amb el tetracampió mundial de trial indoor sobre la cita de Barcelona, del seu gran rival Toni Bou i també del present i futur del trial.
Tot a punt per a la cursa de Barcelona en una temporada amb molts canvis de moto per part dels rivals. Serà aquest, per tant, un any més que mai de “Raga contra Bou”?
Tothom s’ha de buscar la vida i mirar d’aconseguir la millor moto. Quan jo he canviat ha estat sempre per tal de progressar i, a més, fer-ho suposa sempre un extra de motivació. Els canvis de moto, lluny d’aplanar-nos el camí al Toni i a mi, fan els rivals encara més perillosos.
Quines novetats i millores presenta la teva TRRS d’enguany?
Ens hem centrat a buscar una moto més potent i, alhora, més estable i fiable per tal que sigui més efectiva.
Tens la sensació que els responsables federatius de la FIM i els organitzadors del Mundial voldrien que el campió del món no fos el Toni Bou?
Jo no tinc aquesta sensació, però en l’esport les èpoques de llarg domini d’un mateix esportista en una determinada especialitat no són bones ni per l’esport en qüestió ni per l’espectacle ni per als patrocinadors. A tothom li agrada una certa alternança. Però nosaltres som abans de res esportistes, i quan algú ho fa tan bé i durant tant de temps no s’ha de fer altra cosa sinó felicitar-lo.
Què et semblaria compartir equip amb el Toni Bou?
Si enfrontem els dos millors pilots del món i els donem les mateixes armes (mateix equip, mateixa moto, mateix pressupost) el resultat sempre ha de ser bo.
Voldries que cada prova del Mundial tingués un organitzador diferent i, en conseqüència, zones també molt diferents?
Sens dubte. Recordo els anys en què a cada cursa hi trobaves materials, estructures i elements molt diferents d’una a l’altra: pedres, troncs, rodes, pallets… Aquesta diversitat obria les curses a pilots de diferents perfils i això sempre és bo.
Quantes curses li manquen al calendari del Mundial X-Trial 2020?
Unes set curses. Crec que un Mundial X-Trial hauria de tenir al voltant de quinze proves, mai menys de deu.
Quins països haurien de tenir una cursa d’aquest Mundial i no la tenen?
Itàlia i Alemanya per història, i també nous continents com ara Àsia (pel Japó) i Amèrica (pels Estats Units). Hi ha molta afició allà i es podrien obrir nous mercats.
Quin tipus de zones són les menys favorables per a l’Adam Raga en un indoor?
Les zones on cal aplicar molta força bruta i molt poca tècnica.
I les teves favorites?
Aquelles que demanen molta tècnica, molt d’equilibri i molta precisió.
Què n’opines de l’esquema de competició del Mundial X-Trial?
Crec que nos és pas l’adient des del punt de vista esportiu. Només cinc zones determinen qui accedeix a la final i el tercer lloc es decideix en una única zona. A més, tant al Toni com a mi s’hi afegeix la pressió d’evitar trobar-nos en el mateix grup de semifinals, condició indispensable per poder ser tots dos a la gran final. Puc entendre que l’organitzador vulgui una competició ràpida i emocionant, però això de vegades va en contra de l’essència del propi esport. Segur que hi ha fórmules per fer que les curses siguin esportivament més justes.
Quins canvis podrien ajudar a fer del trial indoor un espectacle més atractiu per qui el veu en directe al recinte esportiu?
Crec que caldria recuperar les regles i l’esquema de competició tradicionals i que tothom entenia perfectament. S’hi han fet tants canvis, que molts espectadors estan perduts i ja no saben què és el que està passant ni què s’hi estan jugant els pilots en cada moment. També caldria recuperar les zones més espectaculars, com ara les d’aigua en moviment i també mirar d’apropar el màxim possible l’aficionat, ja sigui amb més zones a les grades o molt a prop d’elles o fins i tot amb les explicacions per part d’un entès o un expilot de les raons per les quals un obstacle de només un metre d’alçada representa una dificultat màxima.
Quins comptes pendents té el trial indoor si vol assolir l’excel·lència i més ressó mediàtic?
No es tracta del trial indoor, sinó del trial en general. Cal donar a conèixer molt més el trial a nivell global, i això passa per tenir patrocinadors que hi inverteixin per a multiplicar la visibilitat i popularitat d’aquest esport i dels seus protagonistes. Això faria que, per exemple, els informatius de televisió donessin els resultats de cada prova del Mundial, cosa que ara per ara no succeeix.
