En aquesta segona part de l’entrevista amb el millor pilot de trial de la Història, Toni Bou comenta la seva llarga hegemonia al Mundial X-Trial així com la derrota de l’any passat a l’X-Trial Barcelona i que va tallar la seva ratxa de deu triomfs consecutius al Palau Sant Jordi. La seva rivalitat amb l’Adam Raga és la sal i el pebre de la temporada, però el de Piera no tindria cap problema a compartir equip amb el d’Ulldecona…
Com s’explica el teu domini que ja dura 13 anys? Què és el que et fa invencible en clau de campionats?
Són molts factors. El meu treball, el talent, tenir un gran equip al darrere…i també algun secret que em guardo per a mi. A més, tantes victòries seguides no han fet altra cosa que alimentar les meves ganes de continuar guanyant.
És bo per a aquest esport que el dominin dos pilots de més de 30 anys?
Cada any que passa és una certesa que la fi de la nostra vida esportiva en l’alta competició s’hi acosta més. Semblava impossible que l’Albert Cabestany es retirés…i ja ho ha fet. No és normal que l’Adam i jo seguim a dalt de tot amb la nostra edat, però la gran experiència i, sobre tot, gaudir tant del que fem és la clau perquè siguem encara tan competitius. Però, compte, que pilots com ara el Jaime Busto ja són aquí. La seva joventut i creixent experiència aviat donaran el seu fruit. La situació ja no és com la de fa uns anys, quan l’Adam i jo érem ben conscients de què ningú altre ens podia guanyar.
Tens la sensació que els responsables federatius de la FIM i els organitzadors del Mundial voldrien que el campió del món fos un altre pilot?
Sempre he dit que, excepte al propi pilot i al seu equip, a ningú més no l’interessa que el campió sigui el mateix durant tants anys. I això serveix per a qualsevol esport. No obstant això, jo segueixo el meu camí i intentaré allargar aquesta sèrie de títols durant tant de temps com em sigui possible.
Creus que algunes curses del Mundial s’han dissenyat per a facilitar la victòria de pilots que no fossin Toni Bou?
Sí, és clar. En els anys que jo dominava més el Mundial els organitzadors miraven d’evitar incloure zones de gran dificultat. Així evitaven que la victòria es decantés aviat al meu favor, perquè com més complicat fos el recorregut més probable era que jo guanyés. Tot i això, ho veig com quelcom normal i no hi ha cap queixa: les regles eren iguals per a tots.
Voldries tenir un company d’equip capaç de lluitar-te la victòria a cada cursa? I si aquest company fos l’Adam Raga?
Sempre és bo tenir un company d’equipo que t’apreti, i jo sempre he dit que les lluites en igualtat de condicions són les millors. L’Adam? Seria molt interessant i emocionant tenir-lo al mateix equip…
Una derrota al Palau Sant Jordi fa més mal que cap altra?
Depèn de com sigui aquesta derrota. La meva desfeta més dura de pair al Palau va ser la del 2008, perquè encara seguia decebut i emprenyat al matí següent. La derrota de l’any passat va arribar després d’una cursa espectacular a la qual jo vaig optar a la victòria fins la darrera zona. I no oblidem que vaig patir una caiguda duríssima a la semifinal que va estar a punt de deixar-me fora de la competició. A banda d’això, jo mai havia imaginat que guanyaria dotze vegades a Barcelona…i perdre després de tants èxits la veritat és que cou una mica menys!
Quantes curses li manquen al Mundial X-Trial 2020 perquè sigui del gust del Toni Bou?
Més que no pas més curses, el que seria bo seria visitar més grans pavellons com el Palau Sant Jordi. Més curses amb molta gent i grades plenes on s’hi visqui amb passió un gran espectacle com el trial indoor.
Quin país o països trobes a faltar al calendari del Mundial X-Trial?
Crec que caldria visitar Sudamèrica i, per descomptat, Àsia. Tinc moltíssims seguidors a Instagram i Facebook que viuen en aquestes zones i crec que seria boníssim obrir mercats allà.
És cert que els aficionats espanyols són els més entesos de tot el Mundial? Us adoneu d’aquest fet des de la pista?
El trial indoor va néixer aquí i això s’ha de notar, indubtablement. Des de la pista te n’adones perquè la gent aplaudeix en moments on no hi passa res que sigui visualment espectacular. Saben apreciar i valorar els moviments i les maniobres difícils, aquells que passen inadvertits a un espectador no expert en trial.
Quins són els “comptes pendents” que té el trial indoor si vol assolir l’excel·lència i més ressó mediàtic?
Donar-se a conèixer encara més. Continuar amb la gran tasca de promoció per tal que la televisió i els grans patrocinadors apostin per aquest esport. I tenir ben clar que això ha de ser un gran espectacle, apostant per zones ràpides i per detalls que marquin diferències entre els pilots a la pista. El públic no ha de deixar de vibrar ni un sol segon!
