La temporada 2023 del trial femení arrenca amb un plat fort: el Women’s Trophy de Barcelona. I, sobre la pista del Palau Sant Jordi i en l’única competició de trial indoor femení que un hom pot veure, el primer cara a cara de l’any entre les dues millors pilots del món: Emma Bristow i Berta Abellan. La primera busca un incontestable “tres de tres” a “La Catedral”. La segona, canviar la història.
Què en vas aprendre al Women’s Trophy de l’any passat i, en concret, de l’errada que et va deixar sense podi?
Moltes coses i de molt bones. Va ser com un cop de realitat. Aquella errada em va servir per adonar-me de que, si vull guanyar o aconseguir bons resultats, he de tenir-ho tot sota control. I tot vol dir cap, tècnica, concentració i nervis.
Què va fallar l’any passat al Palau?
Van ser diversos factors. Si la dificultat de les zones és baixa, jo acostumo a confiar-me i és quan cometo més errades. El factor-temps també va tenir incidència: jo estava obligada a anar depressa i sense penalitzar si em volia classificar. I, per descomptat, els nervis de sempre. Encara no em trobo del tot còmoda al Palau.
Tant es nota aquesta mena de “pressió escènica”?
Crec que per a totes nosaltres és complicat pilotar en un escenari com aquest, perquè no estem ni de bon tros acostumades a tant de públic. Un dels meus objectius d’enguany és aprendre a gestionar millor aquesta pressió afegida.
Però el 5 de febrer sortiràs a guanyar…
Això, seguríssim. I encara amb més ganes que en les dues edicions anteriors del Women’s Trophy. Sortiré a donar-ho absolutament tot. He après que no m’he de generar més expectatives del compte ni tampoc obsessionar-me amb el cronòmetre. Simplement he d’estudiar bé les zones, tenir-les ben clares i passar-ho bé pilotant.
Guanyar al Palau ha esdevingut una mena d’obsessió?
No, en absolut. Sí que ho és per a certes persones del meu entorn, i ho entenc, però per a mi no és més que un repte molt bonic i especial.
Et sents ja a punt per guanyar més curses que l’Emma Bristow aquesta temporada?
Completament llesta. L’Emma té avantatge pel que fa a l’experiència, però aquesta distància és més petita any rere any. Aquesta temporada penso lluitar totes les curses i tots els títols. I el primer és el Women’s Trophy.
En quins aspectes has hagut de treballar més dur per tal de continuar millorant com a pilot d’elit?
Estic treballant molt dur amb el meu psicòleg esportiu per mirar de ser més forta i més constant mentalment. En la part tècnica, em cal guanyar eficàcia a les zones.
Sovint parles de la importància de l'”autogestió” de la cursa. A què et refereixes?
A com afrontar cada cursa, cada zona, com gestionar l’efecte de les penalitzacions … tot plegat. No perdre la concentració i, quan això passa, ser capaç de recuperar-la ràpidament. El trial és un esport molt tècnic però, quan es competeix a nivell internacional, la clau és la fortalesa mental.
Reps consells o entrenes algun cop amb la Laia Sanz?
Sí, de tant en tant, i em va genial. Tant de bo pogués entrenar molt més amb ella!
Com haurien de ser les zones del Women’s Trophy?
Una mica més difícils i, sobre tot, més espectaculars. Totes les noies tenim un nivell suficientment alt com per encarar passos més exigents. Segur que això li donaria molta més emoció a la nostra competició.
Us veieu fent trams de les zones dels nois?
Alguns trams de les zones de pedres i troncs, segur que sí, com també enfilar-nos a mòduls d’alçada mitjana. No obstant, fer sencera alguna zona dels nois o pujar fins als punts més alts ara per ara encara se’ns escapa.
Seran el Women’s Trophy i el Mundial 2023 cosa de dos?
Totes les noies estan progressant molt i estan cada temporada més fortes, per la qual cosa qualsevol d’elles pot “esclatar” qualsevol dia i guanyar una cursa. La diferència de nivells no és pas tan gran com per reduir-ho tot a un parell de noms.
Com tens previst celebrar la teva primera victòria al Palau Sant Jordi quan arribi el dia?
Uf, no ho sé… no n’he pensat encara… però segur que serà d’una manera molt i molt especial. (Riu)
