El primer Women’s Trophy Barcelona va fer història. La primera competició femenina de trial indoor no va decebre absolutament ningú. Emma Bristow, Berta Abellan, Sandra Gómez, Ingveig Hakonsen i Naomi Monnier van entrar directament als anals del trial indoor. I el camí segueix el 2022 amb la segona edició del Women’s Trophy i l’objectiu clar de consolidar una cita a la qual s’hi han d’afegir moltes més en un futur proper. Berta Abellan (Terrassa, Barcelona, 1999) va ser una de les afortunades per poder viure en primera persona aquella històrica jornada i el 10 d’abril repetirà al Palau Sant Jordi. Però diumenge hi torna… per guanyar.
Què va ser el millor del primer Women’s Trophy Barcelona?
Poder participar-hi ja va ser quelcom increïble! L’ambient que es crea al Palau Sant Jordi és impressionant, és molt bèstia. Jo l’he viscut durant molts anys anant-hi d’espectadora amb la meva família. Per això, quan jo sentia uns aplaudiments que eren per a mi, va ser del més bonic que he viscut mai.
Es nota la pressió del públic?
Es nota, per descomptat… i per partida doble. En primer lloc, tens la pressió que et poses tu mateixa perquè vols fer-ho bé. Però quan ets a la pista i veus i sents com tanta gent t’anima, no vols decebre’ls i això vol dir encara més pressió.
Las zones haurien de ser més difícils enguany?
Crec que si s’apugés una miqueta més el nivell de dificultat de les zones, estaria molt bé. No podem fer encara les zones dels nois, és clar, però l’any passat vam marcar molt pocs punts a les nostres. Alguna zona amb un bon “tranco” d’entrada, per exemple, seria ben xul·la.
Canvies cap aspecte de la teva rutina d’entrenaments quan s’acosta la cursa de Barcelona?
Sí, em centro especialment a guanyar precisió de pilotatge. En indoor és clau i ja porto setmanes dedicant-hi un temps extra a aquest aspecte. De fet, estic entrenant els darrers dies amb l’Emma Bristow.
L’any passat la victòria se la va endur l’Emma per només un punt de diferència…
Vaig estar molt a prop de guanyar, però el cert és que en la teva primera competició al Palau Sant Jordi és normal i lògic que l’escenari et superi una mica i que el teu rendiment sigui una mica inferior a l’habitual. No obstant això, jo vaig acabar molt satisfeta de la meva actuació.
És possible guanyar l’Emma Bristow en indoor?
No és gens fàcil, però sí que es pot, per descomptat. De fet, jo ja sé el que és guanyar-la a l’aire lliure i crec que, si estic al meu millor nivell, també puc fer-ho en indoor. Tot i que l’Emma és molta Emma, no ho oblidem. Set títols mundials no són qualsevol cosa. És una grandíssima pilot.
Preveus més competència al Women’s Trophy d’enguany?
Sens dubte. Naomi Monnier ha evolucionat molt i donarà força guerra, mentre que la Sandra Gómez n’és la més forta mentalment. Aquest fet, en indoor i en un escenari com el Palau Sant Jordi, és molt important. Ara ja totes sabem què ens hi espera, i segur que millorarem molt en comparació amb l’any passat.
Pot ajudar el Women’s Trophy a fer més popular el trial femení?
Sense cap mena de dubte. Segur que moltes nenes i noies que van veure la competició al Sant Jordi i que els agrada la moto voldran pilotar algun dia com ho fem nosaltres i arribar a fer el que nosaltres vam fer. I ben segur que no trigaran a provar-ho. Només això ja és súper important per al trial femení. La visibilitat que et dóna competir en tot un Trial Indoor de Barcelona no té preu.
