Emma Bristow (Sherco) ha guanyat la segona edició del Women’s Trophy Barcelona en imposar-se a la final a la francesa Naomi Monnier (GasGas). La pilot britànica ha reeditat la seva victòria de l’any passat al Palau Sant Jordi. La sorpresa de la competició ha estat l’errada comesa per Berta Abellan (Scorpa), la gran rival de Bristow, i que l’ha fet acabar en la darrera posició.
El recorregut era molt més fàcil del que s’esperava i la benjamina i debutant en aquest Women’s Trophy, Andrea Sofia Rabino (Italia, Beta), ha fet les quatre zones penalitzant només 1 punt. Naomi Monnier (França, GasGas) ha marcat la mateixa puntuació, pero al final ha avantatjat l’italiana gràcies al menor temps invertit. La madrilenya Sandra Gómez (TRRS) ha vist com uns quants tocs amb el protector del càrter la carregaven amb 3 punts i la deixaven sense opció d’entrar a la final, reservada només per a les dues pilots amb millor puntuació.
Quedava per veure l’esperat duel entre Berta Abellan i Emma Bristow… i va saltar la sorpresa. Un “cinc” de la terrassenca d’Scorpa després d’una errada que la va fer sortir de la zona abans d´hora la col·locava en la darrera posició, deixant si més no lliure el camí de la victòria a la gran favorita. La britànica no va fallar i acabava el seu recorregut sense penalitzar, accedint per tant a la final on s’enfrontaria amb la jove pilot de 17 anys Naomi Monnier, segona millor en aquesta primera volta.
Bristow-Monnier, la final
La final amb dues pilots i a zona única no va tenir gaire història. La competició es decidiria en una zona que combinava mòduls de formigó i grans pedres i que tenia dos punts de certa dificultat. La pilot francesa no va poder completar-la i, en conseqüència, Emma Bristow en tenia prou evitant el “cinc” per endur-se el seu segon Women’s Trophy. Un “2” de la pilot de Sherco -úniques penalitzacions de tota la seva actuació- va ser suficient.
Emma BRISTOW, guanyadora del 2on Women’s Trophy Barcelona
“Les zones han estat massa fàcils. Una llàstima, perquè no hem pogut mostrar el veritable nivell que té el trial femení. Espero que l’any que ve les zones siguin més grans i més difícils, perquè segur que el públic també en gaudirà molt més de l’espectacle. L’errada de la Berta? En trial indoor una errada pot arribar en qualsevol moment i, si un trial és fàcil i la resta de pilots -encara que tinguin menys nivell que tu- ho han fet bé i tu hi falles, estàs perduda. Si m’atreviria amb alguna de les zones dels nois? Les seves zones són difícils perquè els aficionats volen veure que allò que sembla impossible és possible gràcies als millors pilots del món, però crec que sí que seria capaç de fer, si més no, alguns segments d’algunes de les zones. De vegades, una dificultat que impressiona molt des de fora no és tan difícil vista des de la moto”.
Berta ABELLÁN, cinquena classificada en el 2on Women’s Trophy Barcelona
“M’han pogut la pressió i les presses. Tant Rabino com Monnier hi havien penalitzat només un punt i vaig veure que el passi a la final es podria decidir per temps. Crec que vaig col·locar malament l’únic peu de tot el meu recorregut degut a les presses i vaig acabar sortint de la zona. Toca aprendre del què ha passat, perquè en una cursa fàcil com aquesta qualsevol errada et passa una factura enorme. Les meves llàgrimes? Més que no pas per impotència o ràbia, han estat per la gran tristor de fallar on menys volia fallar. Però la vida continua i ara toca fer la millor temporada i tornar al Palau l’any que ve. Aquesta cursa és fantàstica i ens dóna una visibilitat enorme, però encara queda molt per fer. Espero que tant en el proper Mundial de Trial GP com en el Women’s Trophy ens hi enfrontem a zones molt més exigents, en línia amb el veritable nivell del trial femení i que ens són imprescindibles per poder progressar”.
