Set títols mundials consecutius la van confirmar com la millor pilot britànica de trial de tots els temps. Aquesta temporada ha hagut de claudicar davant d’una altra “número 1” com la Laia Sanz, però l’Emma Bristow confia a tancar l’any tornant al calaix més alt del podi. On? Al Women’s Trophy Barcelona, per descomptat.
Per qui fins i tot ha arribat a viatjar a Barcelona per a veure el Trial Indoor, ser-hi a la pista ja serà el máxim…
Quan em van trucar per a convidar-me, no m’ho podia creure! És un pas enorme per al trial femení poder competir al Palau Sant Jordi i davant d’un públic com el de Barcelona. Sempre m’ha encantat venir a veure aquest trial indoor. L’atmosfera és electritzant! Veure com es van omplint les grades i viure els darrers minuts abans que tot comenci és quelcom increïble. Si fins i tot jo em poso nerviosa veient escalfar els pilots!
Creus que t’hi trobaràs zones difícils a Barcelona?
No ho sé, però segur que seran ben maques. Estic desitjant atacar-les! Aquesta serà una fantàstica oportunitat per tal de mostrar a tot el món el que les noies som capaces de fer. No em fa cap por enfrontar-me a un recorregut que representi un repte per a mi, ans al contrari. Trobo a faltar una mica més d’exigència en les zones que hem de superar al nostre Mundial outdoor.
Entrenes sovint en zones de tipus indoor?
No. Totes entrenem outdoor pensant en el Mundial, però jo m’estimo més les zones artificials. M’he preparat una zona d’entrenament a casa amb pedres i m’encanta veure com millora la meva tècnica. Això sí, mai no he pres part en un trial indoor. El de Barcelona serà quelcom completament nou per a mi i tinc moltes ganes de descubrir-ho!
Qui serà la rival més dura al Palau Sant Jordi?
Crec que totes les noies donarem el millor de nosaltres. Hi haurà nervis al començament en veure’ns davant de tanta gent, però segur que anirem millorant tan bon punt anem guanyant confiança i experiència en aquest tipus de zones. Cal gaudir d’una ocasió així. La Berta Abellán será una rival perillosa, per descomptat, però la Naomi Monnier ha fet una gran temporada l’any del seu debut al Mundial i la Sandra Gómez té l’avantatge, como ara jo, d’estar acostumada a competir davant de milers d’espectadores a les curses de superenduro.
Serà determinant la pressió de córrer davant de tants espectadors?
Recordo que les meves primeres curses de superenduro no van ser gens fàcils per aquest motiu, però al final t’hi acostumes… i en gaudeixes! El millor és no donar-li massa voltes: casc, botes… i a la zona!
És un maldecap la posada a punt de la moto per un trial indoor?
Jo sóc molt sensible amb la posada a punt i quan tinc bon “feeling” amb la moto ja no la toco. Suposo que diumenge haurem d’endurir les suspensions i fer que l’embragatge sigui ràpid i que doni bona resposta en els grans obstacles que ens hi trobarem.
Entrenes sovint amb els nois?
Sempre que puc. Tot són avantatges: ataques zones més difícils, fas errades i ells et donen consells i guanyes confiança en tant que millores la tècnica. No hi ha res millor que acabar un entrenament amb la sensació d’haver progressat.
Quà cal fer perquè el trial femení agafi volada d’una vegada per totes?
Crec que està molt bé que les noies es puguin iniciar amb motos elèctriques des de ben petites. I amb esdeveniments com el Women’s Trophy és molt possible que hi hagi aficionades a les grades que facin el pas i comencin a practicar trial. Aquest és un esport molt agraït: si hi dediques temps, de seguida hi veus els teus progressos.
