El 5 de febrer Adam Raga saltarà por 22ª vegada a la pista del Palau Sant Jordi. Ningú no ha participat en més edicions del Trial Indoor Solo Moto de Barcelona i, als seus 40 anys, el pilot de TRRS segueix sent un dels principals candidats al títol mundial. Tot un exemple de longevitat en l’elit que no s’explica sinó pel seu enorme talent i per la seva passió per aquest esport.
Tot a punt perquè el Trial Indoor de Barcelona obri el Mundial 2023. Arrencar a “La Catedral”, és bo, és dolent o no té més importància?
És bo, sens dubte. L’expectació i el seguiment seran més grans que mai. Si Barcelona ja és la cursa més mediàtica del calendari degut al seu prestigi i solera, ara s’hi afegirà l’interès per veure com comença el Mundial. Esportivament parlant, encetar el Mundial al Palau no té més trascendència.
Véns de guanyar al Trial Indoor de Sheffield. Arribes fort a aquest inici de temporada?
Per descomptat. He entrenat molt bé tota la pretemporada i m’he recuperat perfectament de la meva operació a l’esquena. Lluitaré per tots els títols, com cada any.
Un Mundial de vuit curses complica més ser campió?
Al contrari. Jo he guanyat Mundials de fins a dotze curses. Vuit és una xifra molt bona, però confiem que no hi hagi cap cancel·lació, un fet que malauradament s’ha donat en els darrers anys.
El 2023 el Mundial X-Trial torna a dividir-se en dues partes amb el Mundial TrialGP al mig…
Això és sempre una molèstia, perquè ens altera el nostre pla d’entrenaments. El millor sempre és entrenar indoor, fer tot el Mundial indoor, passar a entrenar outdoor i fer tot el Mundial outdoor. Si s’altera aquest esquema, tot es complica.
Tens la sensació d’haver donat menys “guerra” de l’esperada a Toni Bou durant el 2022?
No vaig estar al nivell desitjat. Vaig començar molt bé en les dues primeres curses indoor i vaig guanyar un dia del GP d’Andorra, però problemes físics a l’esquena i a un braç em van passar factura. Vaig fent anys i és una realitat inqüestionable que cada cop em costa més estar físicament al 100%. Fins i tot em veig obligat a dosificar molt els entrenaments per tal de rebaixar el risc de lesió. Però estic content: subcampió del món indoor i, si no hagués estat per la injusta desqualificació d’Alemanya, hagués estat també subcampió del món de TrialGP.
És bo per un esport que un mateix pilot guanyi gairebé el 75% de les proves puntuables del calendari?
Això mai és bo, però ja estem veient que la distància amb els joves s’està reduïnt molt i que cada cop més pilots guanyen curses. No obstant això, la veritable desigualtat del trial comença en les motos. El Mundial és injust.
Què vols dir?
No pot ser que competeixin motos de dos temps i motos de quatre temps en un mateix campionat. El Mundial de velocitat fa la diferència entre MotoGP, per motos de 1.000 c.c., i Moto2, per motos de 600 c.c. No és just que en trial estigui tot barrejat.
Més de la meitat dels pilots que competiran al Palau han canviat de marca el 2023. Com pot influir aquest fet en la primera cursa del Mundial?
Canviar de marca és sempre un arma de dues cares. La motivació del pilot augmenta, però el desconeixement de la moto i de l’equip són aspectes que es poden acabar gestionant malament i llavors sorgeixen els problemes. El risc d’anar a pitjor quan hi ha un canvi de marca sempre hi és.
Aquest no és pas el teu cas, malgrat les ofertes que has rebut…
Vull continuar a la marca on hi porto tants anys seguits perquè em trobo molt a gust. Fins i tot no sé si dir-te que potser aquesta sigui la darrera temporada de la meva trajectòria esportiva. Ho decidiré durant l’any. Per tant, no tindria cap sentit signar un contracte d’uns quants anys de durada i després no complir-lo.
Quines millores presenta la TRRS One RR 2023?
S’ha millorat la fiabilitat. Jo sempre demano més potència, però no és gens fàcil aconseguir-la en motors de dos temps i de 300 c.c. que ja van molt al límit.
Els Mundials d’enguany seran de nou cosa de dos?
La regularitat ens dóna avantatge al Toni i a mi si prenem la temporada com un conjunt però, compte, cada any guanyarem menys curses. És llei de vida.
Comences a notar que d’altres aspectes de la teva vida comencen a desplaçar l’esport d’alta competició?
La paternitat et canvia la vida, no cal dir-ho, però per sort i gràcies a la meva parella, no he hagut de canviar les meves rutines imprescindibles per tal de poder continuar competint al màxim nivell. Si no pogués entrenar el que em cal entrenar per ser plenament competitiu, hauria arribat el moment de començar a plantejar-se coses.
