FRANCESC TARRÉS, disenyador de les zones del Trial Indoor de Barcelona
“Vull confondre els pilots i obligar-los a prendre decisions complicades”
Com es planteja el disseny de les zones del Trial Indoor de Barcelona?
És un equilibri gens fàcil d’assolir, atès que hi competeixen 8 pilots amb fins a 6 criteris diferentes. Els “pilots-top” volen zones difícils per tal de descartar la resta de rivals, mentre que els pilots menys punters les volen més assequibles per poder mantenir opcions de pujar al podi.
Alguns dissenyadors se centren a crear zones que posin en dificultats Toni Bou…
És una errada. Si només penses en el Toni quan fixes el nivell de dificultat de les zones, t’hi trobaràs que la resta de pilots no faran gaire cosa més que enllaçar punts i fiascos, amb la qual cosa l’espectacle es resentirà. I a més, de retruc, la distància entre Bou i la resta de pilots es farà encara més gran.
Com es poden igualar, llavors, les coses en pro de l’espectacle?
Evitant incloure-hi zones de dificultat màxima i, en el meu cas, intentant que les zones confonguin els pilots. Vull que, en el moment d’intentar superar-les, els ofereixin diferents opcions i que es vegin obligats a triar-ne una. Això pot provocar l’errada de qualsevol pilot, per punter que sigui.
Però si un pilot falla, el següent ja ho té fàcil…
No sempre, perquè en aquest moment s’obre el debat sobre si el pilot ha errat la tècnica a emprar o si, pel contrari, ha comès una errada de pilotatge.
Quines variables determinen el nivell de dificultat d’una zona de trial indoor?
Moltes. Els materials utilitzats i la seva possible degradació, l’altura de l’obstacle a superar o l’espai de què disposa el pilot en el moment d’atacar-lo, per exemple. Un tronc d’arbre que perd part de la seva escorça, una zona pintada de blanc o un espai d’arrencada molt petit en són alguns exemples.
Una zona pintada de blanc…?
Sí. La pintura blanca conté algun element químic que la fa molt més relliscosa que la pintura de la resta de colors. I quan una roda la trepitja, la deixa llisa com el gel.
Com seria el trial indoor ideal?
Aquell que pogués reproduir les circumstàncies del trial a l’aire lliure. Zones cent per cent naturals, amb pedres que es mouen, elements que s’hi poden desprendre i traçades que es van deteriorant amb el pas dels pilots. El trial indoor actual és molt “matemàtic”, mentre que el trial outdoor genera moltes més sorpreses. A l’aire lliure hi ha molts factors que el pilot no pot controlar.
Quines tendències han d’arribar?
Zones on els obstacles semblaran “mal col·locats”, amb diferents opcions de traçada i que obligaran a canviar de direcció en un mateix moviment. I, per descomptat, amb un increment de la dificultat en els dos factors fonamentals del trial indoor: l’altura dels obstacles i l’espai d’atac disponible.
